La jornada es va celebrar el dia 13 de desembre a Can Alcover, Palma, entre les 16 i les 20h.
Els objectius de la jornada eren:
- Esdevenir un punt de trobada i debat entre les entitats i persones interessades en la custòdia del territori a Balears.
- Conèixer l’experiència tant d’iniciatives locals de Custòdia del Territori com de fora de Balears, per a veure la posada en pràctica d’aquesta estratègia de conservació.
La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Miquel Vadell, director insular de Territori i Paisatge, del Consell Insular de Mallorca, i na Núria Llabrés, presidenta de la ICTIB.
A continuació es fa un repàs breu de les diferents iniciatives que es varen presentar:
Acords de custòdia per a la conservació del Voltor Negre, a càrrec de Pep Tapia de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània. En Pep va explicar la tasca que desenvolupa la Fundació a les finques amb ls que té acords de custòdia i també a la finca d’Ariant, que des del 2012 de la fundació gràcies a la donació que van fer els propietaris. A les diferents finques en custòdia hi ha més de la meitat de les parelles reproductores de voltor negre de Mallorca; la FVSM treballa per a mantenir l’hàbitat i hi duu a terme un seguiment de la colònia negre, gestiona diversos menjadors i realitza vigilància i informació a les zones més sensibles. A més, a la finca d’Ariant es realitza una gestió tradicional agrària en equilibri amb la biodiversitat.
Educació i custòdia: el cas de sa Comuna de Bunyola, a càrrec de Gemma Capdevila de l’IES Joan Alcover. En aquest cas na Gemma va explicar com s’ha dut a terme l’acord de custòdia a tres bandes entre l’institut, el GOB Mallorca i l’Ajuntament de Bunyola, aquest darrer com a propietari de l’espai a conservar, la Comuna de Bunyola. L’institut, a través d’un projecte d’Aprenentatge i Servei, va considerar que la custòdia del territori era una bona eina, perquè l’alumnat s’impliqués d’una manera més activa, en la conservació de sa Comuna, realitzant propostes i accions, juntament amb el GOB.
El refugi de Xim Quesada, as Cornadors, a càrrec de Xisco Colom de la Federació Balear de Muntanya i Escalada. Des del 2014, la FBME té un acord amb la propietat de l’Ofre, d’una durada de 25 anys. Amb l’ajuda de molt voluntariat i la col·laboració d’una empresa que ha cedit el material, han aconseguit restaurar el refugi, que tenia el sostre gairebé esbaldregat. També s’estan fent tasques de restauració i manteniment del camí que condueix al refugi i els seus voltants.
Acords a finques públiques per a l’apicultura ecològica, a càrrec de Martí, apicultor i membre d’APAEMA. APAEMA ha signat un conveni amb les diferents administracions responsables d’aquestes finques, a través del qual els nostres apicultors poden ubicar apiaris a les finques públiques. després de passar un procés de selecció i signar unes garanties. L’acord fixa un protocol d’actuació de l’activitat apícola en qüestió, per respectar en tot moment el valor natural i patrimonial de la finca, sense afectar per a res l’accés habitual de part de la població en general. Un dels límits, per exemple, és la prohibició de l’ús de fumador apícola a aquestes finques per evitar el risc d’incendi. Els acords són d’un any de durada, prorragables, i l’apicultor que entra ha d’impartir un mínim d’un taller a l’any per als visitants de la finca. És imprescindible també la redacció d’una memòria anual.
El banc de terres de les Pitiüses, a càrrec d’APAEEF, d’Eivissa. Aquesta xerrada no es va dur a terme, perquè la persona que l’havia de fer, a causa d’un imprevist, no va poder venir.
Custòdia al Barranc de Biniaraix, a càrrec de Macu Férriz de l’associació TAIB. Na Macu va explicar aquest projecte de custòdia del territori que s’ha iniciat el 2018, any en que s’han signat 4 acords entre l’associació TAIB i diversos propietaris de finques al Barranc de Biniaraix. Fins ara, s’ha aconseguit un ajut per a poder fer petites actuacions, com ara la restauració de marges de paret seca i el manteniment de marjades d’olivar, amb feines de poda i eliminació de pinotells. També s’ha iniciat un inventari de biiodiversitat, amb l’objectiu de conèixer quines espècies estan associades a les marjades d’olivar i cercar-ne d’indicadores de qualitat de l’hàbitat. Aquestes accions s’han desenvolupat amb voluntariat i algunes intervencions de mà d’obra qualificada.
El moviment veïnal des Rafal Trobat, a càrrec de Rafel Tur de l’associació de veïns des Rafal Trobat a Eivissa. En Rafel va explicar la iniciativa d’aquesta associació de veïns de l’illa d’Eivissa, que ja fa uns quants anys va decidir que havia de recuperar una zona boscosa del seu voltant que s’havia convertit en un abocador de fems. A través de jornades de voluntariat es va realitzar neteges de la zona, i llavors han dissenyat tot una sèrie de materials i activitats d’educació ambiental per a donar a conèixer l’espai i, a la vegada, ajudar en la seva conservació.
Bioindicadors, el seguiment dels acords de custòdia agrària, a càrrec de Miquel Camps del GOB Menorca. El GOB Menorca signa acords amb propietaris i pagesos de finques agràries amb l’objectiu de compatibilitzar la viabilitat econòmica de l’activitat agrària amb la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la finca. Aquest 2018 s’ha posat en marxa el seguiment de bioindicadors de les diferents finques amb la col·laboració de voluntariat, per tal de conèixer quin impacte tenen les mesures pactades en els acords de custòdia en la conservació.
L’experiència de custòdia a Can Moragues, a càrrec de Marc Vilahur de la Fundació Emys, Catalunya. Amb l’objectiu de treballar per a la recuperació de la tortuga Emys, la Fundació es va adonar que havia d’incidir en la gestió que es feia al voltant dels espais susceptibles de tenir aquesta tortuga, i a partir d’aquest moment es va anar treballant per a recuperar l’activitat agrària de la zona de Riudarenes, a Catalunya, amb criteris de sostenibilitat. Per tal de donar sortida als productes de les finques amb acord de custòdia, es va decidir muntar l’obrador de Can Moragues, juntament amb l’associació Astras, de persones amb diversitat funcional i psíquica, per a l’elaboració de melmelades. Actualment, aquestes melmelades es venen a molts indrets de l’estat espanyol i també a l’estranger. A la finca Can Moragues, on s’organitzen activitats naturalistes cada cap de setmana, s’ha instal·lat una botiga i també un espai gastronòmic.
