El passat dia 26 d’abril, al Centre Cultural de Can Balaguer a Palma, va tenir lloc aquesta jornada organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori catalana (XCT) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i la ICTIB. L’objectiu de la trobada era reflexionar sobre com els espais verds de les ciutats poden adaptar-se al canvi climàtic i el paper que pot tenir la custòdia del territori en aquesta adaptació.
Hi vam participar al voltant de 40 persones de diversitat de procedències: administració, associacions de veïnats, ONGs, educació, universitat, particulars, etc. Al llarg del matí vàrem poder conèixer experiències tant de Barcelona com de Mallorca, dins l’àmbit de la custòdia urbana.
Per començar, na Neus Truyol, regidora de l’àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma, va inaugurar la jornada posant èmfasi en la necessitat d’un model de ciutat en el que les necessitats vitals dels seus habitants siguin el focus principal. Seguidament vàrem sentir les paraules d’en Jofre Rodrigo, director de la XCT, que va posar-nos en context xerrant breument sobre la custòdia del territori i el paper de la xarxa en la seva consolidació a Catalunya.
Posteriorment es va donar pas a la primera ponència, a càrrec del Dr. Agustí Jansà, del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, titulada “Canvi climàtic a les Balears: impactes i reptes d’adaptació”. en què va parlar dels principals efectes del canvi climàtic a nivell global i a les Balears. Les principals amenaces aquí són l’augment de temperatura, l’augment del nivell del mar i el dèficit hídric. A més, a la ciutat de Palma s’hi suma l’efecte illa de calor urbana, que provoca un major augment de la temperatura nocturna.
Seguidament, en Gabriel Horrach i en Josep Maria Rigo, de l’Ajuntament de Palma, ens varen xerrar de la Infraestructura verda a la ciutat de Palma, dels plans que està posant en marxa el consistori per millorar la presència i manteniment dels espais verds a ciutat, així com els diversos models de gestió que s’hi poden aplicar per a garantir la seva sostenibilitat, abarcant des de la qualitat del sòl o la gestió de l’aigua, fins la participació ciutadana en tot el procés.
En la mateixa línia, la Sra. Margarita Parés, Cap del Programa de Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, va exposar el cas d’aquesta ciutat amb la ponència sobre el Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana a la ciutat de Barcelona, al llarg de la qual va donar detalls de les diferents passes que ha anat seguint aquest ajuntament per a construir i aplicar un pla que es considera absolutament necessari per a garantir el benestar de la ciutadania a la ciutat i que, per aquesta raó, té molt en compte la seva participació. Va ser una xerrada molt interessant i inspiradora, de la que segur els assistents van prendre nota.
Seguidament es va abordar el cas de la Foixarda a Barcelona, com a exemple de com la custòdia pot oferir fòrmules de gestió participativa, ja que es tracta d’un espai de titularitat pública en el que s’estan donant les passes per a formalitzar un acord de custòdia amb dues entitats de conservació. En Guillem Bagaria de la XCT ens va contar el paper de la xarxa en el cas, amb la presentació “Antecedents i formalització d’una prova pilot de custòdia urbana a Barcelona” i, posteriorment, en Guillem Mas, de l’associació Paisatges Vius, ens va explicar quin tipus de gestió s’hi durà a terme un cop estigui signat l’acord i es passi a l’acció, amb la xerrada “Planificació de la gestió d’una finca en custòdia a la ciutat de Barcelona: el cas de la Foixarda”.
Després d’una pausa va arribar el moment de les experiències de custòdia a l’àmbit urbà en el cas de Mallorca. Primerament, en Tomàs Fortuny, de l’Associació de veïnats de son Sardina, i na Lluïsa Dubon, abans coordinadora de Projectes i Estratègia de l’àrea de Presidència del Govern Balear i actualment jubilada en actiu, varen compartir la feina feta per a l’impuls d’un Parc Agrari a la perifèria de Palma. Es tracta d’un projecte que pretén reactivar l’activitat agrària a la perifèria de la ciutat, de manera que es mantingui un paisatge saludable per a tots i totes els /les seus/seves habitants, es generin llocs de feina per a un sector que necessita rejovenir i, per últim, es fomenti la sobirania alimentària i el producte de proximitat. Requereix de la coordinació de diverses àrees i de l’acció conjunta de diferents agents del territori, però justament per aquesta complexitat resulta molt interessant.
A continuació, na Gemma Capdevila, de l’IES Joan Alcover, va contar la seva innovadora experiència a la Comuna de Bunyola, on els/les alumnes prenen part de diverses activitats de millora de l’espai en el marc d’un acord de custòdia a tres bandes: entre l’institut, l’Ajuntament de Bunyola i el GOB Mallorca. Finalment, en Marc Ayats, de l’àrea de Medi Ambient de Creu Roja Balears, va xerrar de la iniciativa “Sembrant salut”, un projecte d’horts socials que duen a terme gràcies als acords que tenen signats amb diversos propietari,s tant a l’entorn de Palma com a altres llocs de la illa.
La part final de la jornada va ser una dinàmica participativa en la que es pretenia identificar accions prioritàries per a la gestió de la infraestructura verda a la ciutat de Palma. Es van dividir les persones participants en tres taules que abordaren 3 àmbits diferents dins el que serien espais verds o potencialment verds a ciutat. Els resultats d’aquesta feina conjunta seran retornats per la XCT un cop posin en ordre totes les idees sorgides.
