Hi ha 36 acords de custòdia més que el 2018 amb un ús predominant per a cultius o pastures.
Hem actualitzat les dades de l’inventari d’acords i entitats de custòdia, realitzat per última vegada a l’any 2018, amb la col·laboració de diverses entitats de la xarxa i el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. La finalitat d’aquest inventari és conèixer i difondre a tots els públics la situació actual de la custòdia del territori a les Illes Balears, així com la seva evolució al llarg dels anys. També vol ser un punt de partida per seguir avançant en el foment i la consolidació de la custòdia del territori al nostre arxipèlag. A més, pretén ser una base de dades d’experiències de custòdia del territori per compartir el coneixement i la informació entre tota persona interessada.
Així, en l’actualització de 2020 es mostra un augment tant d’acords i hectàrees en custòdia, com d’entitats involucrades. En la recollida de dades s’hi han registrat un total de 144 acords, els quals representen un total d’11.304 hectàrees. Respecte l’inventari de 2018, hi ha 36 acords més, el que suposa un increment del 33% en els últims 2 anys; pel que fa la superfície, s’han comptabilitzat 1.385 hectàrees més, és a dir, hi ha hagut un increment d’un 14%.
També hi ha hagut una augment de les entitats que han aportat dades a l’inventari. Hi han participat les 25 organitzacions que formen part de la xarxa, 6 més que el 2018, de les quals 18 són entitats de custòdia del territori pròpiament dites, és a dir, que tenen al menys un acord subscrit –5 més que el 2018–.
Mallorca es presenta com la illa amb més entitats, acords i superfície amb acord de custòdia; hi ha 13 entitats de custòdia i 105 acords, que ocupen 8.585,6 ha. A Menorca hi ha 3 entitats que tenen 32 acords en total i 2.704,7 ha. En el cas d’Eivissa, són 2 entitats amb 7 acords i 14,5 ha.
Els objectius i valors que figuren als acords connecten la conservació de la biodiversitat amb les pràctiques agràries i forestals respectuoses amb el medi. Respecte l’objectiu principal dels acords, el més estès és la conservació d’espècies de fauna (41%), seguit de la promoció de la gestió tradicional del territori (29%) i la conservació d’espècies de flora (14,5%). Pel que fa els valors principals que motiven els acords, els més comuns són les espècies incloses als Annexos de la Directiva Aves (41%) i les varietats locals i/o les pràctiques agràries tradicionals (17%), seguit dels hàbitats d’interès comunitari (16%), els hàbitats prioritaris (10%) i el valor paisatgístic (9%).
Els usos principals als terrenys amb acords de custòdia són majoritàriament de caire agrari, amb zones de cultiu i de pastura. La majoria dels acords són a terrenys on l’ús principal són els cultius (73%), seguit de les pastures (15%) i l’ús forestal (6%); aquestes tres categories representen el 94% de la superfície total amb acords.
En termes d’hàbitat, hi dominen les zones amb hàbitats humanitzats, especialment el que es coneix com a “mosaic agropecuari mediterrani”, amb 48% dels acords, mentre que al 23% hi dominen les zones d’horta i la resta es reparteix entre diversitat d’hàbitats, des de boscos fins a penya-segats. Respecte la superfície que representen aquests hàbitats, però, el 48% pertany a un altre tipus d’hàbitat, el de “zones boscoses mixtes amb el 5-40% de cobertura arborada”, i això és degut a que hi domina als acords amb finques de gran extensió a la Serra de Tramuntana.
La custòdia del territori permet gestionar espais de titularitat privada i contribueix a la gestió dels espais naturals protegits.
Amb aquestes dades, l’informe posa de manifest el potencial de la custòdia del territori per fer gestió per a la conservació allà on es destinen menys recursos en aquest aspecte, facilitant que els particulars també posin en marxa o facilitin mesures de conservació a les seves terres. La resta són finques públiques, terrenys de caràcter comunal o de domini públic.
D’altra banda, els acords de custòdia també contribueixen a la gestió dels espais naturals protegits. El 62% dels acords analitzats es troben sota qualque figura de protecció a nivell autonòmic, el 53% totalment i el 9% restant d’una manera parcial. Si parlem de la Xarxa Natura 2000, el 33% dels acords estan plenament inclosos en figures de LIC o ZEPA, i un altre 6 % s’hi troba parcialment. Val a dir que s’han aconseguit aquestes dades aproximadament de la meitat dels acords.
You must be logged in to post a comment.